La creació teatral en la qual estem treballant actualment Colectivo Soberanas, amb text d’Ana Olcina, guanyador del premi Acotaciones en la caja negra de la Revista Red Escénica.
“Aquesta història està basada en la de Jella Lepman, la comissària encarregada dels projectes dirigits a la infància i la dona durant la reconstrucció de l’Alemanya de postguerra. Jella va arribar a Alemanya quan acabà la dictadura i no va titubejar quan va recórrer pobles i boscos a la recerca de xiquetes i xiquets. La fam, les desaparicions i la tristesa en cada front li van mostrar un camí, o potser un pont: la societat s’havia quedat sense llibres. El que va passar després és un exemple de cultura de la pau, de solidaritat entre pobles i del paper fonamental que juga l’art i la cultura en la reparació d’una societat devastada.
Jo vull entendre l’art com eixe espai comú on recordar-nos les coses que importen, assajar les revolucions que no ens atrevim a encarnar, transformar el dolor en contraccions que donen a llum noves possibilitats.
Escriure “Un gira-sol entre la polseguera”, per a mi, ha sigut això. Viatjar al passat per a trobar-me amb un cas valent i esperançador, i així ressuscitar-lo per a recordar-nos que no tot està perdut.
Esta història beu de la impotència que em causa veure el genocidi en Palestina, i tants altres escenaris imperialistes, cruels i injustos en el món.
Necessitava recordar-me a mi mateixa que el bé és silenciós, en un món sorollós de bombes i mass media. La història de Jella Lepman és valuosa hui dia perquè ens parla del silenciós bé que fan milers de persones que es dediquen en cos i ànima a la defensa de la cultura i l’educació, en els escenaris més difícils.
Estic convençuda que és una necessitat mundial recordar-nos, ara, que és possible reconstruir, reeducar i reparar. Necessitem relats que ens recorden les sàvies paraules de Margaret Mead: Mai subestimes el poder d’un xicotet grup de persones compromeses per a canviar el món. De fet, és l’única cosa que ho ha aconseguit.”
Teatro textual
